Ressenya del llibre Siempre mediodía, del professor Ignacio Perandones
Aquesta ressenya és una ressenya molt especial perquè es tracta de la ressenya de siempre mediodía, un llibre escrit per Ignacio Perandones, el nostre company Nacho. Nacho és un professor de la casa que ha desenvolupat la major part de la seua trajectòria docent ací, a l’IES l'Assumpció, i que a més d'ensenyar Geografia, Història Contemporànea i Història de l'Art, també trau temps per col·laborar amb associacions de voluntariat, organitzar tertúlies literàries i, fins i tot, escriure llibres com el que ens ocupa ara.
Siempre Mediodía és una obra difícil de classificar, ja que es pot considerar com una novel·la breu, però al mateix temps també com un llibre de relats, un llibre de relats cohesionat en el que totes les històries estan relacionades, interconnectades, i que condueixen, com veurem més tard, a un moment molt concret.
Es tracta d'una deconstrucció en què l’autor extrau aquelles històries que li semblen més interessants i els personatges més destacats de la mateixa manera que un cuiner ens presenta un plat amb els seus ingredients per separat per tal d’oferir-nos un producte completament diferent en el qual es poden degustar individualment els elements que el conformen, oferint així unes sensacions totalment diferents a les que tindria aquesta mateixa recepta preparada amb un estil més tradicional. D’aquesta manera, Nacho ens conta les inquietuds i les circumstàncies d’una sèrie de personatges totalment ordinaris: una mare que treballa en un banc i que veu que el seu fill adolescent està desconnectant dels seus estudis, un senyor major que s’enfronta a una operació a vida o mort (i els conflictes que aquesta situació provoca en els membres de la seua família) o un professor jubilat que enfronta una nova etapa en la seua vida lluny del treball al qual s’ha dedicat durant dècades, serien alguns dels exemples d’aquestos personatges que trobarem a la novel·la. I és que la base d’aquesta és el conjunt de les petites històries que els ocorren, unes més dràmatiques que d’altres, que no passen de ser qüestions ordinàries, però que estan contades amb una gran sensibilitat i amb les quals el lector se sent identificat immediatament. Cada història (o capítol, si volem interpretar-ho així) és com una petita escena, una fotografia que descriu un sentiment o un moment concret en la vida del personatge. La novel·la és el resultat final de la unió de totes aquestes fotografies, escenes o històries, un final major, això sí, que la suma dels elements que la formen per separat.
Un altre dels aspectes més destacats de l'obra és la interrelació entre tots els personatges i totes les històries que hi apareixen. Igual que tots nosaltres estem connectats els uns amb els altres en la nostra vida quotidiana (quan venim a l'intitut, quan anem a la botiga a comprar, quan baixen per l'ascensor i coincidim amb el nostre veí…) i ens creuem amb moltes persones al llarg del dia, algunes d’elles habituals i d’altres desconegudes, En siempre mediodía els personatges i les seues històries van mesclant-se poc a poc els uns amb els altres i segons avança la lectura el lector va aprenent aspectes sobre ells i en què consisteix la seua relació o el punt que els connecta; per aquesta raó es tracta d'una novel·la que s'ha de llegir (i rellegir) amb atenció perquè tot està perfectament situat en el lloc que li correspon i té un gust molt important pels detalls. Es tracta sense cap dubte d'una obra que destaca per fer grans els petits detalls.
I, com deien abans, a més d'estar relacionades entre si, totes les històries que ens conta l'obra ocorren en un moment i en un lloc molt concret i molt especial; justament tot el que conta el llibre passa al voltant de les 12:00 del migdia, mentre sonen les campanes de l'església de Sant Ginés, el dia 22 de desembre. Una hora (la de l’Angelus) i un dia, carregats sense cap dubte de simbolisme i de la màgia prèvia al Nadal, la qual s’insinua al llarg de totes les pàgines de l’obra.
En definitiva, siempre mediodía és una història plena de petits moments, ordinaris però significatius en la vida dels seus protagonistes que pareixen trets de la nostra realitat quotidiana i que atraparà el lector per la sensillesa i la sensibilitat amb la qual estan reflectits.
Miquel Cobos Barrios














